Anit un company va somiar amb mi

Anit un company va somiar amb mi. M'ho ha dit dinant, a la sala allargada que tenim els professors al final del passadís. N'érem mitja dotzena. Jo duia un dels portaviandes que m'havia preparat diumenge, i ell, assegut davant de mi, un entrepà que acabava de comprar-se en qualsevol lloc.

"Anit vaig somiar amb tu", m'ha dit com si res, sense deixar de menjar.

Jo m'he quedat una mica parada, però he reaccionat a temps i de bon humor, perquè en realitat em semblava una manera original d'iniciar una conversa. Però no hi ha hagut conversa, perquè aleshores ha entrat el director, alt com és, xarraire, egocèntric i burleta, i com de costum tot ha girat al seu voltant perquè ell opina, ell diu, ell creu, això em recorda, etc...

Anit un company va somiar amb mi, i jo hui no puc deixar de pensar en ell. Com si no tinguera els meus problemes, la meua casa, el meu marit i el meu fill. Bé, no tinc marit ni tinc fill, i la casa l'estic pagant, cosa que d'alguna manera, això sí, em fa tenir problemes, o pensar que puc tenir-los si deixara de fer-ho.

Què tinc jo, a més de tot això? Un nòvio amb qui em resistisc a conviure, i una prestatgeria plena de llibres sobre plantes i botànica i tota mena de flors. El meu hort (si el tinguera) seria el més culte de la barriada.

Pense què tindrà el meu company, de qui ni tan sols tinc clar el cognom (¿Fernández, Ferrandis, Ferran?), com serà el seu estudi, quina foto haurà emmarcat. I ara l'observe fingint que he oblidat les seues paraules, el salude amb un breu gest, o no m'assec al seu costat a la sala d'ordinadors quan podria fer-ho.

És estrany somiar amb algú. Amb algú, clar, a qui no freqüentes ni hi tens relació, perquè sense avís previ compartiu una profunda intimitat nocturna i esta persona ni tan sols n'és conscient. Com una actriu, un actor famós a qui tothom coneix sense que ell conega ningú. O bé, com un amor no correspost, diguem-ho tot. Però no vull dir-ho tot.

El pla, per tant, és simple: ara que torna a seure davant de mi amb un entrepà entre les mans, i jo tinc verduretes al vapor, una mica distants, el suficient, dels companys de taula, li preguntaré pel seu somni, i ell em mirarà i riurà nerviós, i dirà que no té massa importància, i voré que enrogeix una mica, i sabré que sí que la té, i com que m'estic enamorant només d'imaginar-ho, seuré ja, ara mateix, al seu costat en la sala d'ordinadors, abans que tot això passe, i no m'atreviré a preguntar.

P.d.- Tinc també una millor amiga, no ho he dit, però em sembla que això és important.