Un poc de dignitat, per favor

Per començar, no entenc d'economia, ni tan sols fent previsions d'anar per ma casa sóc de fiar. Puc tindre dos idees perdudes ací i allà, i sobretot saber que les coses no són blanques o negres: que una despesa i una inversió s'assemblen, però que no són iguals, o que la mateixa borsa que permet lucrar-se a gent sense esforç, du endavant projectes empresarials que fomenten el treball, o que ni treballador ni empresari són bons per natura sinó tot el contrari.

No entenc d'economia, però això no em suposa cap trauma, tampoc els economistes professionals tenen massa idea, i cobren ben cobrat pels seus estudis i previsions de periodista esportiu: sempre amb el marcador a l'esquena.

Els mateixos personatges que quedaren desacreditats en l'última crisi, es permeten donar lliçons de fiabilitat i solvència en conferències i columnes. El que hauria d'haver-se convertit en un últim espectacle circens del desprestigi, la conferència de Davos, ha continuat girant amb un cinisme esfereïdor. No veren vindre la crisi, no saberen albirar la seua eixida, hem pagat molts impostos... i continuen al seu lloc. I el que és encara més terrible, tenen poder de convocatòria.

Si un diari pot posar en perill l'estabilitat econòmica d'un estat de 45 milions de persones, alguna cosa en el sistema econòmic caldria que fóra corregida.

Si uns dirigents democràtics veuen necessari anar a humiliar-se davant de quatre lletraferits unflats d'ego (i qui sap què) algunes polítiques haurien d'extirpar-se.