Autopista cap al cel

Dissabte vaig baixar a Altea des de València. Cent trenta quilòmetres d'autopista que em varen costar sis euros en combustible i deu en peatge. Cap problema. N'estem acostumats. A l'endemà vaig tornar fins València per la N-332, una carretera lleugerament més llarga, però sobretot, molt més perillosa. També n'estem acostumats a este desequilibri, i a la conclusió que se n'extrau: si vols seguretat, paga-te-la.

Avui dimecres, però, he descobert que este axioma que els diversos governs del País i l'Estat han aplicat en qüestió de carreteres sobre els ciutadans, només és vàlid per a les seues vides. Quan es tracta de diners, si les empreses concessionàries volen seguretat, paguem tots. Quatre-cents seixanta milions d'euros en ajudes i préstecs els ajudaran a no fer fallida. Enrecordeu-vos quan torneu a pagar a Altea, o Pedreguer, o la Vila... I doneu gràcies a PP i PSOE, de nou.