- Grosso modo les enquestes han encertat. A excepció del segon escó d'EU o Compromís (que arribaren a eixir en alguna), i especialment en el cas del d'UPyD, encara que este també va arribar a intuir-se en alguna altra.
- Es confirma que el PP toca sostre (alt, però sostre) i comença una sangria de vot. Queda lluny el somni del milió i mig de vots. El diputat de més oculta, com a les autonòmiques, un desgast electoral que ara no poden derivar cap a un enemic extern. Els 20.000 vots perduts a la ciutat de València en són una mostra. Per cert, quasi exactament el que guanya UPyD. Atenció a este vot barreja de centralisme, protesta i extrema dreta. Poden obrir-se per fi l'espai que el regionalisme blavero valencià no ha sabut capitalitzar des de la mort d'UV (ahir jo mateix vaig ajudar a una "tradicional" dona valencianoparlant a "votar Rosa Díez"). El veí fatxa de tota la vida de la meua finca, també els va votar.
- El Psoe, en canvi, no toca terra. Podria pensar-se que a partir d'ací les coses no podran empitjorar per a ells, però aquesta cançó jo ja l'he sentida, i no sembla que hi haja voluntat real de canvi (que Alarte continue al capdavant i no el facen fora sembla una broma allargada). A més, ara no saben cap a on marxar, perquè part del seu vot ha anat a parar també a UPyD (la part protesta, especialment a Alacant). ¿Així que què voldran fer, més esquerra, més valencianisme, més centralisme (encara)?
- EUPV ha salvat els mobles, i queda clar que viu gràcies a un referent estatal que li subministra oxigen intravenós en forma de publicitat i recursos econòmics. Resultats acceptables, però discrets al País Valencià, i molt més encara a nivell estatal. Onze escons enganyosos si tenim en compte la suma amb Iniciativa per Catalunya i l'acord amb la Chunta Aragonesista. Veurem què passa amb la formació de grups parlamentaris, però amb eixe 6'92% estatal jo no faria massa festa. I amb el lideratge de Cayo Lara, encara menys.
- Sobre Compromís veig amb incredulitat cert menyspreu, o minusvaloració del resultat obtingut en algunes xarxes socials i blogs (alguns, teòricament afins). La precampanya va estar guiada des del tacticisme i la poca ambició, en efecte, però la campanya pròpiament dita va ser un desplegament d'actes arreu del país per compensar la manca de recursos (ni una tanca publicitària, ni un anunci a TVE, ni una banderola, ni un trist sobre en el mailing...). Este desplegament va fer que en alguns moments des de dins es generara la il·lusió d'un segon o tercer diputat (!). Però era això, una il·lusió. Si s'hagueren repetit resultats autonòmics, de fet, ens haguérem quedat igual, amb només 1. I repetir resultats, per a una formació estrictament valenciana, és impossible. S'ha fidelitzat el 70% del vot (és molt), i sobretot el vot urbà és joveníssim, i l'espai de creixement continua existint. Fa mig any s'especulava amb la desaparició del projecte. Avui en dia el projecte té 6 diputats a les corts, 400 regidors i representació directa a Madrid. Parlar d'un bluf de Compromís o de resultats decebedors em sembla directament injust.
Ara toca treballar més i millor. Hi ha partida.
P.d.- Com a anècdota personal, cal dir que este blog va nàixer a l'endemà de la desfeta de les anteriors eleccions generals. Ha plogut, eh?
