La meua Europa

"Qualsevol guerra entre europeus és una guerra civil" Eugeni d'Ors

Atrapats entre uns responsables polítics mediocres i uns ciutadans egoistes i porucs, la Unió Europea continua trontollant davant de la mirada atònita (o complaent) de la resta del món.

Europa, quan jo era adolescent, significava més ciutadania i més drets, Europa era sinònim de tolerància i solidaritat, expressava més cultura, més pau, més història i més futur... i sense dubte, si a alguna cosa s'oposava era a mes fronteres i passaports.

Avui la Unió Europea s'ha convertit en un tripijoc del qual cada estat membre intenta traure el màxim profit sense importar el que això signifique per a la resta. Ara tu ajornes esta reunió, ara jo col·loque este vell i perdedor elefant. Merda sobre nosaltres. Pitjor, indiferència, ja que el discurs europeu està absent de la política nacional (siga quina siga la nació que prenguem com a referència). ¿Algú podria dir-me quin és el projecte per a la Unió que tenen els partits polítics espanyols i valencians més enllà de retòrica buida i alguna referència vaga a cogombres i taronges?

Espanya va passar per la presidència de torn com un núvol d'estiu.

Tota la vida m'he considerat un europeista convençut. Vaig escollir el valencià com la meua llengua i vaig sentir Europa com ma casa. Arribar a Milà o Brussel·les o Ljubljana em resultava tan proper com visitar Astúries i poc més llunyà que Barcelona. Les notícies d'Alemanya eren les meues notícies. Els problemes francesos, els meus problemes.

Avui, en canvi, proclamar-se europeista sembla una broma de mal gust, i un té la sensació que els Solanas, Zapateros, Merkels i Sarkozys estan a punt de guanyar la batalla, i deixar un món pitjor del que trobaren. Segurament satisfets, convençuts que actuaren amb responsabilitat i seny. I si els ciutadans no fem res per evitar-ho, també nosaltres (o la major part de nosaltres, almenys)compartirem la culpa. No els donem el gust que esta mala gent se senta acompanyada.