Enganxe la que, en la meua opinió, va ser la part més interessant del programa de Jordi Évole d'este diumenge passat. Una reflexió feta per algú que ha patit en primera persona el terrorisme, però extrapolable a altres àmbits de la política. A saber: la persona que tenim enfront, l'altre, qui no pensa com nosaltres, és tan humana com nosaltres. Potser amb altres valors, potser amb altres prioritats, potser amb un altre passat...
De vegades, des de l'esquerra hem tendit a construir un món simplista: nosaltres els bons, els de dretes els roïns. I així encabim moltes persones en un clixé que ens fa més comprensible el món, més comprensible, sí, però també menys modulable. ¿Potser pensem que la meitat dels valencians volen corrupció? ¿Potser creiem que tots ells estimen uns serveis públics de poca qualitat, una terra cremada i sense futur? Potser una minoria hiperideologitzada, sí, però per regla general, tots volem el millor per a nosaltres i els nostres veïns.
I mentre no siguem capaços de vore les persones fora d'eixe clixé (fatxa-intolerant-corrupte) que ens hem creat de la meitat de la nostra societat, no serem capaços de convéncer bona part d'ells que la nostra opció és millor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
De veritat creus que es poden convèncer? Perquè no coneixes el meu oncle.
Nicolás. Hi ha un percentatge al qual no es pot arribar mai. És lògic i normal. El que prentenc dir és que no hem de deixar que els arbres ens impedisquen vore el bosc. Entendre les raons de molts votants del PP, veïns respectables, encantadores mestresses de casa, professionals prestigiosos... és començar a guanyar les futures eleccions.
Gràcies de tot cor per participar en el meu blog.
Publica un comentari