Des de fa aproximadament un parell de mesos estic en l'atur. És a dir, vull trobar feina i no ho aconseguisc. Des de fa unes setmanes la meua rutina diària comença amb la recerca d'ofertes en la xarxa, en els portals més coneguts com ara Infojobs o Infoempleo. I supose que en algun moment ho hauré de deixar de fer, primer, perquè les tres entrevistes que he tingut en aquestes setmanes (infructuoses) no han vingut d'elles. Segon, perquè em desmoralitzen i em cabregen.
La desmoralització arriba a soles veient el perfil més buscat: comercials. Només avui i en les primeres vint ofertes aparegudes en comptabilitze una dotzena, o el que és el mateix, més del 50% de les ofertes van destinades a intentar vendre productes a una societat en crisi. La resta, solen ser molt específiques, però difícilment qualificades (hi ha excepcions, i de tant en tant trobes ofertes per a metges, advocats, enginyers, infermeres o altre tipus de titulats superiors, però com ja dic, són excepcions que confirmen la regla).
El cabreig se m'instal·la quan comprove que l'alta qualificació, a Espanya, al País Valencià, és una mina que troben els empresaris per fer que els aspirants es mengen entre ells abans d'acceptar les molles. Domini d'alemany i anglés, experiència, vehicle propi igual a poc més de 1000 euros nets al mes.
Perquè els donen un premi...
P.d.- Per cert, les enquestes diuen que com més formació, més possibilitats de trobar un treball. La pregunta seria, ¿a quin preu?
1 comentaris:
Ja fa temps que ho vaig vore a un reportatge: Les empreses no volen bons curriculums amb doctorats i masters. Volen gent amb "recursos" i que no donen problemes. Quan vaig agafar el meu primer treball, el cap em digué que feien una excepció amb mi per que mai agafaven titulats. La raó era que els titulats es cremaven més prompte cobrant sous de 830 euros com el meu. I tenía tota la raó.
Publica un comentari