Empresariat

De nou em permetreu que entre en el terreny de les meues aventures personals, però aprofitant el tema de la vaga, la crisi (eterna) i la sèrie de reportatges sobre l'atur juvenil que està llançant la bíblia de nosaltres els progres (bíblia vinguda a menys, tot s'ha de dir), crec convenient contar el que m'ha ocorregut avui mateix.

De bon matí m'han confirmat una entrevista de treball amb una institució oficial el proper dilluns. Sembla una bona oportunitat dins del meu camp d'estudis, i això m'ha animat. No content amb això , a mitjan matí m'han trucat d'una acadèmia assegurant que els urgia un professor de valencià (dies de molt...), i com que no estic per menysprear ofertes també amb ells he concertat entrevista, en este cas la mateixa vesprada de divendres.

Després de pensar-ho molt, decidisc ser sincer. Explicar-li que estic pendent d'un treball a jornada completa, i que si no té ningú més jo puc comprometre'm per uns dies, però després res puc prometre. Em sembla tan honest com estúpid, però de vegades faig eixe tipus de coses.

Arribe a l'acadèmia, cèntrica i ja amb cert aire vetust, i de seguida m'atén el mateix home amb què havia parlat de bon matí per telèfon (el reconec a l'instant). És correcte i amable, i per sort els dos anem directament al gra. M'oferix 9 hores de treball a la setmana. Distribuides en dos paquets de 3 (res menys antididàctic que classes de tres hores) i altres tres distribuïdes en paquets d'1.

Jo, per la meua part, i com tenia previst, li comente la meua situació. Com que és amable, ell agraïx la meua sinceritat, i comenta que el cride quan sàpia alguna cosa, per si encara no han resolt el seu problema. Li pregunte pel sou. Ell no s'immuta, i tecleja en l'ordinador unes xifres. "409 euros", em comenta. "¿Nets?", pregunte. "No, bruts. I amb les pagues proratejades."

Si fem càlculs, veiem que 409 euros per 9 hores setmanals, dóna un total d'onze o dotze euros per hora, aproximadament, i depenent del mes. 9 hores setmanals, perquè no es compta la preparació de classes o la correcció posterior d'exercicis. 9 hores setmanals distribuïdes de manera capritxosa, que no incloues desplaçaments. 9 hores d'un treball especialitzat, per al qual has hagut de llicenciar-te almenys una vegada, i si vols fer-lo realment bé, haver adquirit alguns estudis posteriors i experiència (en el meu cas, i parlant només de docència, més de dos anys).

Viatge amunt, viatge avall, al final del mes veuria pujar el meu compte corrent uns 350 €. O el que és el mateix, la Champions League de l'economia mundial. Innovació i excel·lència en els nostres serveis.

No em sorprén, i quasi ja ni tan sols m'indigna. Ho conte, només, a títol d'inventari.

P.d.- Per cert, estes coses ja passaven fa cinc anys, quan lligàvem els gossos amb llonganisses i els sindicats es fotografiaven amb el govern, amb la diferència que aleshores estes molles abundaven, i ara fins i tot esta misèria costa més de trobar.

P.d2.- I el pitjor de tot, és que si no haguera tingut una finestra oberta a l'esperança, segurament hauria acceptat.