Calabuig com a símptoma

Alguna cosa pareguda vaig escriure jo sobre José Luis Ábalos fa un temps. Avui ho escriu, més i millor, Julià Álvaro a l'Informatiu.

Hi ha qui no entén encara per què el PP, rodejat de corrupció, continua guanyant al País Valencià? La direcció del PSPV decidí dimarts que el nou rival de Rita Barberà per a l’alcaldia de València siga Joan Calabuig. Seria complicat trobar algú menys atractiu per als votants que Calabuig. Lermista amb pedigrí, pot presentar un currículum tant ple de càrrecs, tant atapeït d’institucions per les quals ha passat, com buit d’intervencions, propostes o iniciatives per recordar. No té titulació universitària ni cap treball conegut que no siga la política, però, des que hi va entrar en 1982, als 22 anys, de director general de Joventut i Esports a l’Ajuntament de València, no ha deixat de tenir sou a l’ombra del partit.

En 1983 ja va ser diputat a les Corts, fins 1989. Aquell any va passar a director general de l’Institut Valencià de la Joventut, càrrec que deixà en 1995 quan el PSPV va perdre la Generalitat. Immediatament, fou nomenat assessor del secretari general del partit, Joan Lerma, “of course”. I quan aquest va deixar d’encapçalar la formació i se’n va anar de secretari de Treball de l’executiva del PSOE, Calabuig el va seguir com a coordinador de l’àrea (1997-2000). Acabades les responsabilitats de Lerma, Calabuig va saltar a la Coordinació de la Secretaria de Moviments Socials que ocupava Leire Pajín i quan se li va acabar això, el 2001, va tornar a ser assessor de la Secretaria General del PSPV fins 2004. Llavors i fins 2008 va ser eurodiputat i des de 2008, té escó al Congrés. No busquen vostés un sol dia en blanc o cotitzat a la Seguretat Social com la majoria de ciutadans, són 28 anys seguits de càrrec en càrrec. A dia de hui, és responsable d’Idees del PSPV però, públicament, no se li’n coneix ni una. Ara, en el seu nom, en el de les idees, demanarà el vot.