divendres 16 de juliol de 2010

Ma germana és puta (i jo, també)

Tots nosaltres, en algun moment, en alguna vida, hem sigut treballadors, treballadors dels de veritat, de classe obrera, d'alçar-nos a les set i agafar l'autobús, quilòmetres en bicicleta o embussos de trànsit en tornar. Hores front a una cinta transportadora, els ulls irritats per l'ordinador, l'esquena adolorida, i tornar a començar. I tot això perquè, com la majoria de persones, tenim la necessitat d'un sostre i uns aliments que ens ajuden a continuar vivint (no som més que animals, en el fons).

Ahir, en la segona jornada del debat sobre l'estat de la nació (espanyola), el president Zapatero va anunciar que s'exploraria la possibilitat d'evitar els anuncis de contactes als diaris (una font d'ingressos ben important per a estos). I va al·ludir al treball del Ministeri d'Igualtat perquè consciencie els ciutadans i no hi haja complicitat amb estes pràctiques.

Pel que es veu, per al president del govern, follar per diners és més degradant que matxacar-se la vista o l'esquena per un plat de menú. Alçar-se a les cinc del matí per anar a la taronja resulta digne, mentre anar-se'n de copes fins la mateixa hora humilia la nostra condició humana. Esta visió ens retrotau a un puritanisme antic i irreal (el sexe com una activitat pura, íntima, innegociable, i no com una activitat més de les moltes que ens definixen com a persones) a més d'oferir-nos la vessant més masclista del govern (per a ells no existeix una altra prostitució que l'exercida per les dones per a un públic masculí, quan òbviament la varietat de registres és amplíssima).

Exercir la prostitució resulta tan digne o indigne com qualsevol altra activitat econòmica, i com qualsevol altra activitat, només cal exigir que es desenvolupe per pròpia voluntat i en condicions segures, i per això ja està el Ministeri de l'Interior i les inspeccions laborals, dic jo.



P.d.- Com que és un negoci situat en els límits de la legalitat les xifres són estimatives, però es calcula que la prostitució mou cada any a Espanya uns 18.000 milions d'euros (torneu a llegir la xifra, que impressiona). Calculeu què suposaria eixa xifra en IVA i cotitzacions a la Seguretat Social... i quantes escoletes i treball podríem generar per un bons polvos professionals.

2 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

donant una ullada al teu blog
una abraçada des de Reus

Nicolás ha dit...

De vegades la moralitat té molt a veure amb la pagada d'impostos, no creus?