La necessitat de mostrar l'alegria col·lectiva per part de les agències de notícies i dels diaris idològicament centralistes (el 98%), i el subratllat especial que s'ha dedicat a les celebracions que han tingut lloc a Euskadi i Catalunya indicarien més aviat el contrari. Si es lloa la unitat, si es parla de la lliçó que els jugadors han donat als polítics (eixos maquiavels que no deixen viure junts els pobles), és precissament perquè la camisa no arriba al cos respecte al futur comú d'Espanya, unitat indivisible en l'universal.
I és que, com aprén el xiquet després de tres o quatre malifetes, com canta l'amant abandonat, les obvietats, si són tals, no necessiten subratllar-se.
P.d.- Ah, i per si pareix el contrari, a mi m'alegra la victòria espanyola: ha sigut sense dubte el millor equip.
2 comentaris:
Jo em pregunte que hagués passat si Espanya es queda en quarts como havia passat fins ara. Confondre al política amb el que ha passat aquestos dies es un error.
La sel·lecció espanyola de futbol és més que un club perque el seu pressupost surt de la nostra butxaca i "això ho paguem nosaltres" (Gràcies, Xavi Castillo), però sí és cert que, tot i això, Espanya és un equip de futbol. Jo crec que amb això hauríem d'estar contents.
Publica un comentari