Càncer és vida (per a ells).

La setmana passada aparegué a les marquesines publicitàries de València una campanya finançada per la Federació d'Hostaleria valenciana, sembla que de manera coordinada amb els seus companys de Madrid i Barcelona. La campanya, que tots haureu ja vist, ve a dir-nos que gràcies al tabac hi ha persones que poden treballar per la nit i la gent dorm millor. També ens diu que si no es fuma, la nit (així, tal qual, com qui diu, la naturalesa o la filosofia, la nit) ix perjudicada.



Al voltant del tema del tabac hi ha un grapat d'interessos contraposats i hipocresies diverses que no és sobrer tindre en compte a l'hora d'acarar el tema. Cal recordar, per exemple, que el Ministeri de Sanitat que vol reduir els espais als fumadors pertany al mateix govern que permet la venda d'un producte que causa al voltant de 50.000 morts directes anuals només a Espanya, i que no content amb això, aplica unes taxes altíssimes a cada caixeta de tabac, el que suposa ingressos directes i imnportants cada any per a les arques de l'estat. Si eixos ingressos superen les despeses de l'estat atribuïbles al tabac sembla que és un fet discutible.

Dit això, la lògica ens convida a pensar que la postura més coherent de l'executiu seria prohibir el tabac, però a ningú se li ocorre que un hàbit tan arrelat entre nosaltres des de fa cinc segles puga ser extirpat de la nit al matí. De fet, el lògic seria el camí invers, i que al tabac s'equipararen altres drogues avui proscrites com ara el cannabis o la coca, amb la lògica càrrega d'impostos, i sobretot, de regulació i control (que per cert, parèntesi: ¿quin percentatge del PIB submergit eixiria així a la llum?, o millor, ¿quina mesura contra els humils de les aprovades per Zapatero i els socialistes ens hauríem pogut estalviar? Mai ho sabrem. Tanquem parèntesi).

Legalitat, per tant, no implica desregulació. I si regulant un costum evitem morts i patiments, com ja ha ocorregut en altres països, la mesura està més que justificada. Però supose que això importa poc a qui tem (tal volta de manera injustificada) que una part del seu alt poder adquisitiu, la que aconseguix aplicant un 500% de benefici a les seues begudes, contractant amateurs mal remunerats, o ocupant de manera privada l'espai de tots. A ells, el patiment i mort dels altres els importa ben poc: és la seua vida.