Cinisme

Açò escriu (de manera sorprenent per a mi) Víctor Maceda a l'Informatiu. No estic d'acord amb tot el que hi plasma, però grosso modo...

Jorge Alarte ens acaba de demostrar que el nivell de cinisme i d’hipocresia que amaga la política és molt més elevat que no presuposàvem. Que ell, Jorge Alarte Gorbe, haja demanat a Mariano Rajoy i Francisco Camps la reprovació de la número 2 del PP i presidenta del partit a Castella – la Manxa, Dolores de Cospedal, per haver-se oposat a la retirada de l’estatut d’aquella autonomia, és la prova definitiva que als polítics –que a alguns polítics– sovint els agrada fer de trileros. El líder del PSPV-PSOE fins i tot vol que Camps inste Cospedal a no trepitjar mai més territori valencià.

Els socialistes valencians, incapaços de persuadir els seus companys manxecs que la reserva de 4.000 hectòmetres cúbics del Tajo era del tot excessiva, que els en sobraria amb la meitat, ara resulta que malparlen dels populars, aquells que més cara hi han plantat, aquells que, al capdavall i ni que siga de rebot, han evitat la consumació del desficaci hídric que PSOE i PP tramaven a la comunitat veïna.

Posats a reprovar, Alarte podria reprovar José María Barreda, el president manxec que ha menystingut absolutament les demandes dels valencians

Curiosament, a més, Alarte proposa la figura de la reprovació, la mateixa que el grup parlamentari popular va fer servir a les Corts, catorze mesos enrere, contra Teresa Fernández de la Vega. Si en aquell moment –el PP hi va al·legar el silenci de la vicepresidenta espanyola respecte la caducitat del Tajo-Segura– la mesura semblava excessiva, ara encara ho és més. Posats a reprovar, Alarte podria reprovar José María Barreda –ni que fora a un despatx de la Moncloa, en cas que hi tinga accés–, el president manxec que ha menystingut absolutament les demandes dels valencians. L'actuació de Barreda ha estat encara més maligna que la del tàndem Bono-Zaplana.

Un any i set mesos després d'estrenar-se a la secretaria general, la regeneració política que preconitzava Alarte ha quedat en ben poca cosa. Més enllà del lloable gest ètic d'oposar-se a la moció de censura de Benidorm, la resta d'actuacions –petició de reprovació inclosa– han tendit a imitar els tics populistes que Camps s'ha vist obligat a aparcar, més que no a erigir-se en la veu dels qui n'estan farts. I compte amb Benidorm, perquè Agustín Navarro, l'alcalde sense carnet, cada dia sembla més a prop de recuperar-lo i de repetir, d'ací a un any, com a alcaldable socialista. La jugada pot ser tan reprovable o més que l'actitud de Cospedal, però a la planta quarta del carrer de Blanqueries sembla que ja no la descarta ningú.