Com tots suposàvem, l'armari-vestidor de Camps era una bajanada sense importància. Ja ho deia Rajoy, ningú no es ven per quatre vestits. L'informe policial convenientment filtrat a la premsa deixa veure l'abast complet de l'assumpte: una trama de finançament il·legal a costa de diners públics. Com que açò últim (que són les nostres butxaques les que estan en joc) em sembla que no ha quedat prou explicitat per les notícies aparegudes, adjunte un vídeo on Mònica Oltra explica molt clarament, a partir del segon minut, com podria funcionar la trama. Molt il·lustratiu.
dilluns 28 de setembre de 2009
divendres 25 de setembre de 2009
Com dues gotes d'aigua
Nacho Escolar ho ha escrit avui.
Aquellos que piden que PSOE y PP pacten los grandes temas de Estado pueden dormir tranquilos. Ya está pasando, y no sólo porque ambos partidos hayan votado juntos las principales medidas económicas contra la crisis. Puede que ante cuestiones menores, como la educación o la justicia, el consenso sea imposible. Pero cuando se debaten asuntos de verdadera trascendencia para esta España eterna, la gran coalición siempre está ahí para salvar la patria y sus valores. Cuatro ejemplos, esta misma semana.
El martes, en el Congreso, PSOE y PP rechazaron una propuesta de ERC para regular la prostitución y prohibir los mal llamados anuncios de “relax” –qué tendrá de relajante la explotación sexual–. El miércoles, todos los partidos, salvo IU y ERC, apoyaron el aumento de tropas españolas en Afganistán. “Vamos más para regresar antes”, dijo sin rubor la ministra Chacón; fijo que los 220 soldados españoles extras desempatan la guerra. Ese mismo día, en el Senado, Entesa Catalana de Progrés (donde también se agrupa el PSC) planteó pedir al Gobierno que no promocionase las fiestas donde se maltrata a un animal. ¿Adivinan el resultado? PSOE y PP cortaron las dos orejas y el rabo, así que animaladas como el Toro de la Vega seguirán siendo de “Interés Turístico Nacional”, una calificación que ayuda a conseguir subvenciones.
Como remate, ayer jueves en el Congreso, PSOE y PP tumbaron la propuesta de IU de reprobar las palabras del Papa contra el condón, como hizo el parlamento belga. Aunque en este caso, para ser justos, sí hubo una gran diferencia: el PP votó en contra, el PSOE se abstuvo. A Cánovas y a Sagasta les habría encantado el matiz.
Aquellos que piden que PSOE y PP pacten los grandes temas de Estado pueden dormir tranquilos. Ya está pasando, y no sólo porque ambos partidos hayan votado juntos las principales medidas económicas contra la crisis. Puede que ante cuestiones menores, como la educación o la justicia, el consenso sea imposible. Pero cuando se debaten asuntos de verdadera trascendencia para esta España eterna, la gran coalición siempre está ahí para salvar la patria y sus valores. Cuatro ejemplos, esta misma semana.
El martes, en el Congreso, PSOE y PP rechazaron una propuesta de ERC para regular la prostitución y prohibir los mal llamados anuncios de “relax” –qué tendrá de relajante la explotación sexual–. El miércoles, todos los partidos, salvo IU y ERC, apoyaron el aumento de tropas españolas en Afganistán. “Vamos más para regresar antes”, dijo sin rubor la ministra Chacón; fijo que los 220 soldados españoles extras desempatan la guerra. Ese mismo día, en el Senado, Entesa Catalana de Progrés (donde también se agrupa el PSC) planteó pedir al Gobierno que no promocionase las fiestas donde se maltrata a un animal. ¿Adivinan el resultado? PSOE y PP cortaron las dos orejas y el rabo, así que animaladas como el Toro de la Vega seguirán siendo de “Interés Turístico Nacional”, una calificación que ayuda a conseguir subvenciones.
Como remate, ayer jueves en el Congreso, PSOE y PP tumbaron la propuesta de IU de reprobar las palabras del Papa contra el condón, como hizo el parlamento belga. Aunque en este caso, para ser justos, sí hubo una gran diferencia: el PP votó en contra, el PSOE se abstuvo. A Cánovas y a Sagasta les habría encantado el matiz.
dijous 24 de setembre de 2009
Periodisme
Un altre homenatge a Arralde
D'altra banda, el jutge també va autoritzar un altre homenatge que es va celebrar ahir en la localitat guipuscoana d'Arralde i que va consistir en un dinar i en una manifestació de suport als presos d'ETA. Les Forces de Seguretat van informar amb la urgència que se'ls va requerir que no disposaven de més informació sobre esta convocatòria que la derivada de la pàgina «www.askatu.org», web, recorda Dignitat i Justícia, de la il·legal Askatasuna. També en esta ocasió, el magistrat ordena que s'adopten les mesures necessàries per a evitar la possible comissió de delictes d'enaltiment del terrorisme. Ambdós autoritzacions -la d'Alsasua i la d'Arralde- han comptat amb el vistiplau de la Fiscalia.
La crònica, fimada per un tal N. Villanueva a Abc, és del passat dilluns. I no deixaria de ser una gota més en el mar d'informacions sobre els malvats que no volen ser espanyols si no fóra perquè és (massa) falsa.
Arralde és un poble que no existeix, com ara Obaba o Ventdelplà. Un poble on es desenvolupa la telenovel·la Goenkale de la EITB des de fa segles. La convocatòria anava acompanyada fins i tot de cartells que supose que serien retirats pel nou i eficient i molt democràtic govern basc (encara que este extrem està per confirmar). Els cartells, però, duien els rostres dels protagonistes de la sèrie.
La història va passar a principis d'aquesta setmana, però ha tingut un ressò limitat, només circumscrit a mitjans virtuals com ara Vilaweb. És a dir: no l'hem poguda llegir a altres mitjans tradicionals.
Ara que tots diem la nostra respecte al malhumor de Prisa amb el govern i ens interroguem per la puresa de la professió periodística, resulta sorprenent el silenci sobre una patinada tan espectacular. Em pregunte per què serà.
D'altra banda, el jutge també va autoritzar un altre homenatge que es va celebrar ahir en la localitat guipuscoana d'Arralde i que va consistir en un dinar i en una manifestació de suport als presos d'ETA. Les Forces de Seguretat van informar amb la urgència que se'ls va requerir que no disposaven de més informació sobre esta convocatòria que la derivada de la pàgina «www.askatu.org», web, recorda Dignitat i Justícia, de la il·legal Askatasuna. També en esta ocasió, el magistrat ordena que s'adopten les mesures necessàries per a evitar la possible comissió de delictes d'enaltiment del terrorisme. Ambdós autoritzacions -la d'Alsasua i la d'Arralde- han comptat amb el vistiplau de la Fiscalia.
La crònica, fimada per un tal N. Villanueva a Abc, és del passat dilluns. I no deixaria de ser una gota més en el mar d'informacions sobre els malvats que no volen ser espanyols si no fóra perquè és (massa) falsa.
Arralde és un poble que no existeix, com ara Obaba o Ventdelplà. Un poble on es desenvolupa la telenovel·la Goenkale de la EITB des de fa segles. La convocatòria anava acompanyada fins i tot de cartells que supose que serien retirats pel nou i eficient i molt democràtic govern basc (encara que este extrem està per confirmar). Els cartells, però, duien els rostres dels protagonistes de la sèrie.
La història va passar a principis d'aquesta setmana, però ha tingut un ressò limitat, només circumscrit a mitjans virtuals com ara Vilaweb. És a dir: no l'hem poguda llegir a altres mitjans tradicionals.
Ara que tots diem la nostra respecte al malhumor de Prisa amb el govern i ens interroguem per la puresa de la professió periodística, resulta sorprenent el silenci sobre una patinada tan espectacular. Em pregunte per què serà.
dilluns 21 de setembre de 2009
Mobilitat sostenible
Dissabte, el diari Levante ens informava que s'ha posat en marxa el tràmit perquè d'ací res veja la llum una nova Ordenança de circulació de l'Ajuntament de València. Segons la informació, alguna de les novetats a tenir en compte són:
- la creació d'una zona taronja d'aparcament en barris com ara Ciutat vella o Russafa. Una zona pensada per al resident, que hauria de pagar per un preu aproximat de 60 euros l'any, i que s'afegiria a la zona blava ja existent. Els no residents també podrien aparcar-hi, però amb una quota superior.
- la prohibició, als ciclistes de: sentir música, circular per voreres de menys de quatre metres, i aparcar el vehicle al mobiliari urbà. A més, només podrà fer publicitat en bicicleta l'empresa concessionària de l'ajuntament.
- la prohibició, als motoristes, d'estacionar en voreres de menys de tres metres.
Tots sabem que hi ha ciclistes inconscients que circulen ràpid per les voreres, tots hem vist motos aparcades en lloc impossibles, i tots hem aparcat en segona fila "només un minut" i hem fastidiat al resident de torn... I tanmateix...
¿Quin sentit té una zona taronja si no és exclusiva per a residents? ¿Quin servei extra reben pels 60 euros mensuals si no es lleven zones blaves? ¿Quants accidents han provocat els ciclistes els últims 5 anys a la ciutat de València? ¿Quants d'ells sentien música? ¿Quin espai usurpa una moto al vianant? ¿Quina és el grau de contaminació de la ciutat? ¿Quants decibelis estalvia una bici? ¿Continuen tenint bula, els dies de partit, les infraccions junt al Mestalla? ¿Per què el dia sense cotxes se celebra un diumenge? I la més important: ¿Com van els negocis de les concessionàries dels aparcaments municipals?
P.d.- La foto, òbviament, no és de València, sinó d'Amsterdam.
- la creació d'una zona taronja d'aparcament en barris com ara Ciutat vella o Russafa. Una zona pensada per al resident, que hauria de pagar per un preu aproximat de 60 euros l'any, i que s'afegiria a la zona blava ja existent. Els no residents també podrien aparcar-hi, però amb una quota superior.
- la prohibició, als ciclistes de: sentir música, circular per voreres de menys de quatre metres, i aparcar el vehicle al mobiliari urbà. A més, només podrà fer publicitat en bicicleta l'empresa concessionària de l'ajuntament.
- la prohibició, als motoristes, d'estacionar en voreres de menys de tres metres.
Tots sabem que hi ha ciclistes inconscients que circulen ràpid per les voreres, tots hem vist motos aparcades en lloc impossibles, i tots hem aparcat en segona fila "només un minut" i hem fastidiat al resident de torn... I tanmateix...
¿Quin sentit té una zona taronja si no és exclusiva per a residents? ¿Quin servei extra reben pels 60 euros mensuals si no es lleven zones blaves? ¿Quants accidents han provocat els ciclistes els últims 5 anys a la ciutat de València? ¿Quants d'ells sentien música? ¿Quin espai usurpa una moto al vianant? ¿Quina és el grau de contaminació de la ciutat? ¿Quants decibelis estalvia una bici? ¿Continuen tenint bula, els dies de partit, les infraccions junt al Mestalla? ¿Per què el dia sense cotxes se celebra un diumenge? I la més important: ¿Com van els negocis de les concessionàries dels aparcaments municipals?
P.d.- La foto, òbviament, no és de València, sinó d'Amsterdam.
dijous 17 de setembre de 2009
Sense Prisa
I tenint raó Gabilondo (com tantes vegades)... ¿No fa ja molt de temps que els mitjans del grup Prisa començaren a caure per la pendent del desprestigi? D'ells, el que més m'interessa són els esports de la Ser, i de vegades, ni això.
P.d.- Gràcies a Miswasabi per ensenyar-me'l.
dimecres 16 de setembre de 2009
I tu més.
Que si Benidorm, que si el cínic Rajoy, que si contractes de compravenda...
Molta política barata i de premsa del cor, i molt poca intenció de parlar d'estils de vida i projectes de societat... o el que és el mateix: POLÍTICA (així, amb majúscules). Quina mandra...
Molta política barata i de premsa del cor, i molt poca intenció de parlar d'estils de vida i projectes de societat... o el que és el mateix: POLÍTICA (així, amb majúscules). Quina mandra...
dilluns 14 de setembre de 2009
Tot es resol amb un click
Columna d'avui d'Isaac Rosa a Público. La firme de dalt a baix.
“Hasta ahora las nuevas tecnologías eran un apoyo en la educación. A partir de ahora van a ser parte fundamental” -Presentación del programa Escuela 2.0-
Me parece muy bien que cada alumno disponga de un ordenador portátil y lo utilice en clase: así se les acostumbra el cuerpo a las más de ocho horas diarias que muchos pasarán ante el ordenador cuando empiecen a trabajar. Ya de pequeños se les va haciendo callo, y acostumbran la espalda, los ojos o la cabeza a las típicas molestias que conocemos los que pasamos el día frente a una pantalla. Si además te lo llevas a casa, te resultará menos duro el día que tu empresa te ponga móvil y portátil para que estés siempre localizable y operativo.
Aparte de esto, no encuentro tantas ventajas en el plan Escuela 2.0. Me parece estupendo que la enseñanza se apoye en la tecnología, pero no veo necesario un reparto masivo de ordenadores. Más bien me parece un ejemplo más de algo muy habitual en nuestro tiempo: la confianza totémica en la tecnología.
Tenemos un sistema educativo lleno de problemas, que no resuelven las sucesivas reformas. ¿Se solucionarán con un portátil en cada mesa? No, ni pienso que los responsables lo crean. Pero transmiten una imagen engañosa: que dejamos atrás la vieja escuela analógica y entramos en la era 2.0, donde todo será más fácil, con sólo un click. En realidad los ordenadores son sólo un instrumento, y que sean una ayuda o un desastre depende de todas esas carencias que no desaparecen con el salto tecnológico.
Pero éste es el gran mantra de nuestro tiempo. Si un sector tiene problemas, se informatiza. ¿Qué la justicia va mal? Compramos ordenadores, y Justicia 2.0. ¿Consultas médicas atascadas? Un portátil a cada doctor, y Medicina 2.0. Cualquier día se les ocurre dar un ordenador a cada parado, o a los chicos del botellón. No quiero dar ideas.
dijous 10 de setembre de 2009
Ribó
Al final, el que eren rumors més o menys consistents, o comentaris sottovoce, comença a prendre forma pública. I encara que no hi ha res oficial, molt haurien de canviar les coses perquè Joan Ribó no encapçalara una candidatura a l'alcaldia de València.
La candidatura pretendria ser una llista oberta a aquelles voluntats valencianistes, ecologistes i d'esquerres que a València ciutat es troben òrfenes de referent electoral. Joan Ribó és un home capaç d'aunar les tres tendències. Conegut i respectat per àmplies capes de la societat valenciana progressista, molts pensem que seria capaç de donar-li un gir a la política municipal que patim els ciutadans de la ciutat de València.
Confiem que arribe a bon port la proposta. Front a Rita i companyia, una altra ciutat és possible.
dimecres 9 de setembre de 2009
El Pspv busca nom
Lúcid article de Jesús Puig al Levante-Emv
Benvingut al club dels anuncis classificats, senyor Alarte. El PSPV busca nom. Així, sense més prosa, s´entén la decisió d´arraconar les sigles actuals del partit. Potser amb el canvi de nom el PSPV deixarà de fer vacances i farà oposició? Perquè eixa és la qüestió, i no altra. Amagar la marca tradicional amb el genèric Socialistes Valencians recorda l´antiga aristocràcia francesa que es perfumava per amagar l´olor de suarda, quan realment el que necessitava era un bon bany a base de sabó i fregall.
És sabut que en política no existeixen espais buits, així que caldrà veure si, amb el canvi de sigles, la franja electoral que Alarte pensa guanyar-li al PP per la dreta és major que l´espai electoral que perdrà per l´esquerra. Ho desitge, però no ho espere. I, com que espai que no ocupes te l´ocupen, és previsible que el Bloc i altres partits ocupen el buit que el PSPV deixa. El futur, doncs, dirà si dita estratègia reporta als socialistes més guanys que pèrdues. Em recele, però, que aquesta renúncia és una més que se suma a les renúncies que el socialisme va fent des de la Transició. En aquella bugada inicial, va perdre el primer llençol gran amb les senyes d´identitat. D´aleshores ençà, no ha parat de perdre un llençol a cada bugada.
Cal adaptar-se a la realitat, diuen. Per la mateixa regla de tres, s´haurien de revisar les sigles del PSOE, no? Ja que sovint la O d´«obrero» és l´equivalent a zero «patatero». Creure que canviant el nom acurtaran la distància electoral entre socialistes i populars és d´una ximpleria semblant a la del cornut que pilla la dona follant amb un altre en el sofà, i no se li ocorre res millor que desfer-se del sofà per a evitar noves infidelitats. El problema del PSPV és la seua divisió interna. Tan sols cal llegir els comentaris que fan alguns militants a les notícies sobre vicissituds del partit que publica Levante-EMV. Si entre ells, que es coneixen bé, es tracten d´eixa manera, què en pot esperar qui siga només un simpatitzant?
Benvingut al club dels anuncis classificats, senyor Alarte. El PSPV busca nom. Així, sense més prosa, s´entén la decisió d´arraconar les sigles actuals del partit. Potser amb el canvi de nom el PSPV deixarà de fer vacances i farà oposició? Perquè eixa és la qüestió, i no altra. Amagar la marca tradicional amb el genèric Socialistes Valencians recorda l´antiga aristocràcia francesa que es perfumava per amagar l´olor de suarda, quan realment el que necessitava era un bon bany a base de sabó i fregall.
És sabut que en política no existeixen espais buits, així que caldrà veure si, amb el canvi de sigles, la franja electoral que Alarte pensa guanyar-li al PP per la dreta és major que l´espai electoral que perdrà per l´esquerra. Ho desitge, però no ho espere. I, com que espai que no ocupes te l´ocupen, és previsible que el Bloc i altres partits ocupen el buit que el PSPV deixa. El futur, doncs, dirà si dita estratègia reporta als socialistes més guanys que pèrdues. Em recele, però, que aquesta renúncia és una més que se suma a les renúncies que el socialisme va fent des de la Transició. En aquella bugada inicial, va perdre el primer llençol gran amb les senyes d´identitat. D´aleshores ençà, no ha parat de perdre un llençol a cada bugada.
Cal adaptar-se a la realitat, diuen. Per la mateixa regla de tres, s´haurien de revisar les sigles del PSOE, no? Ja que sovint la O d´«obrero» és l´equivalent a zero «patatero». Creure que canviant el nom acurtaran la distància electoral entre socialistes i populars és d´una ximpleria semblant a la del cornut que pilla la dona follant amb un altre en el sofà, i no se li ocorre res millor que desfer-se del sofà per a evitar noves infidelitats. El problema del PSPV és la seua divisió interna. Tan sols cal llegir els comentaris que fan alguns militants a les notícies sobre vicissituds del partit que publica Levante-EMV. Si entre ells, que es coneixen bé, es tracten d´eixa manera, què en pot esperar qui siga només un simpatitzant?
dilluns 7 de setembre de 2009
divendres 4 de setembre de 2009
Guerra eterna
Avui que han mort 90 persones a mans de l'OTAN a l'Afganistan, i dos dies després que les tropes espanyoles mataren 13 persones més en combat, seria un excel·lent moment perquè algú ens explicara què dimonis fan les tropes espanyoles allí, amb quins objectius (reals), amb quins mitjans i amb quins plans a curt, mitjà i llarg termini.
Sobretot perquè estes insuportables imatges les paguem amb els nostres impostos.
Sobretot perquè estes insuportables imatges les paguem amb els nostres impostos.
dimecres 2 de setembre de 2009
Pla E
I quan despertàrem, la crisi continuava ací. Després de tres mesos on la tendència alcista s'havia estancat i fins i tot (lleugerament) invertit, el nou creixement de l'atur el mes d'agost no fa altra cosa que recordar-nos el caràcter estructural del problema a Espanya i al País Valencià.
Insistir en la responsabilitat d'aquestes dades resulta cansat per repetit: una economia de curt termini basada en sectors inestables com la rajola i el turisme on l'únic que comptava (i compta) és el benefici immediat. Així va créixer Espanya els temps d'Aznar, i així va decidir el Psoe que havia de continuar sent des que arribaren a la Moncloa allà pel 2004. La mateixa política econòmica, els mateixos resultats: precarietat laboral i subvenció de les grans empreses.
El que resulta sorprenent és la insistència en l'error. Davant d'un creixement de l'atur sense crontrol, a Zapatero no se li va ocórrer una altra idea que tirar del carro amb més rajola: el seu famós Pla E (amb l'accent de la ñ al damunt al logotip, que es note l'espanyolitat excloent del tema).
El resultat d'aquest pla el veiem tots els dies pel carrer: voreres immaculades novament alçades, avingudes obertes com pacients en la llitera, rererepavimentació de carrils bici... Qualsevol pot visitar la web del Pla i consultar què han fet a la seua ciutat (la claredat, almenys és d'agrair). En el cas de València agafe simplement els primers de la llista:
701.149,25 € Renovación y Mejora de Calzadas con Pavimento Fonoabsorvente en la Avenida Blasco Ibáñez
309.744,34 € Reurbanización de la Calle Moratín
459.966,84 € Renovación de Aceras en diversas Calles del Barrio de Monteolivete
203.276,30 € Rotonda para mejora Intersección Camino Benifaraig a Moncada
1.042.648,38 € Renovación de Infraestructuras en el Barrio de Orriols
2.389.402,00 € Proyecto de Renovación y Mejora de Calzadas con Pavimento Fonoabsorbente en las Grandes Vías Fernando el Católico y Ramón y Cajal.
999.840,19 € Renovación de aceras y calzadas en diversas calles del Barrio de l´Hort de Senabre
137.498,12 € Eliminación Barreras Arquitectónicas en Junta Municipal de Exposición
167.952,69 € Peatonalización de la calle Nuestra Señora de Gracia
A València s'han gastat 140 milions d'euros.
Sé que sempre hi ha altres opcions que es poden titllar com a més importants... ¿però realment era açò el que la ciutat necessitava com a injecció econòmica? ¿No hi havia altres opcions? ¿Per què només s'ha pensat a beneficiar les empreses de construcció, precissament, les més enriquides els anys de bonança?
Expropiació i rehabilitació d'edificis en runes, creació de guarderies infantils, ampliació de recursos de les biblioteques municipals, creació de parcs eòlics i solars, construcció i manteniment d'asils, contractació de personal sanitari per a visites domiciliàries... En un minut se'ns poden ocorrer mil actuacions diversificades i de llarga perspectiva. Tal volta els responsables econòmics no disposaven de tant de temps.
Insistir en la responsabilitat d'aquestes dades resulta cansat per repetit: una economia de curt termini basada en sectors inestables com la rajola i el turisme on l'únic que comptava (i compta) és el benefici immediat. Així va créixer Espanya els temps d'Aznar, i així va decidir el Psoe que havia de continuar sent des que arribaren a la Moncloa allà pel 2004. La mateixa política econòmica, els mateixos resultats: precarietat laboral i subvenció de les grans empreses.
El que resulta sorprenent és la insistència en l'error. Davant d'un creixement de l'atur sense crontrol, a Zapatero no se li va ocórrer una altra idea que tirar del carro amb més rajola: el seu famós Pla E (amb l'accent de la ñ al damunt al logotip, que es note l'espanyolitat excloent del tema).
El resultat d'aquest pla el veiem tots els dies pel carrer: voreres immaculades novament alçades, avingudes obertes com pacients en la llitera, rererepavimentació de carrils bici... Qualsevol pot visitar la web del Pla i consultar què han fet a la seua ciutat (la claredat, almenys és d'agrair). En el cas de València agafe simplement els primers de la llista:
701.149,25 € Renovación y Mejora de Calzadas con Pavimento Fonoabsorvente en la Avenida Blasco Ibáñez
309.744,34 € Reurbanización de la Calle Moratín
459.966,84 € Renovación de Aceras en diversas Calles del Barrio de Monteolivete
203.276,30 € Rotonda para mejora Intersección Camino Benifaraig a Moncada
1.042.648,38 € Renovación de Infraestructuras en el Barrio de Orriols
2.389.402,00 € Proyecto de Renovación y Mejora de Calzadas con Pavimento Fonoabsorbente en las Grandes Vías Fernando el Católico y Ramón y Cajal.
999.840,19 € Renovación de aceras y calzadas en diversas calles del Barrio de l´Hort de Senabre
137.498,12 € Eliminación Barreras Arquitectónicas en Junta Municipal de Exposición
167.952,69 € Peatonalización de la calle Nuestra Señora de Gracia
A València s'han gastat 140 milions d'euros.
Sé que sempre hi ha altres opcions que es poden titllar com a més importants... ¿però realment era açò el que la ciutat necessitava com a injecció econòmica? ¿No hi havia altres opcions? ¿Per què només s'ha pensat a beneficiar les empreses de construcció, precissament, les més enriquides els anys de bonança?
Expropiació i rehabilitació d'edificis en runes, creació de guarderies infantils, ampliació de recursos de les biblioteques municipals, creació de parcs eòlics i solars, construcció i manteniment d'asils, contractació de personal sanitari per a visites domiciliàries... En un minut se'ns poden ocorrer mil actuacions diversificades i de llarga perspectiva. Tal volta els responsables econòmics no disposaven de tant de temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)