I després de la manifestació de dissabte, ¿què?
El moviment començà a finals d'hivern, al calor de les primeres informacions sobre el cas Gürtel, i no ha fet més que créixer. Una convocatòria ací, una samarreta allà... i la ciutadania progressista ha començat a mobilitzar-se. El punt àlgid d'aquesta mobilització, pel moment, el visquérem aquest cap de setmana. Que una convocatòria feta només a través d'internet i el boca orella aplegue entre 15000 i 20000 persones (posaria la mà en el foc per esta xifra) és un èxit sense precedents*.
¿I ara què? Doncs com diria Joan Fuster, ara toca corregir i augmentar. La dreta valenciana basa part del seu èxit en la fidelitat del seu electorat, una fidelitat que no té el votant de centre-esquerra respecte als seus partits de referència. La ciutadania no és infal·lible (perquè no, el client no sempre té raó), però s'ha de reconéixer que els partits valencians són proclius a donar motius de desafecció. Cal, doncs, minimitzar eixos motius (ja siguen reals o no), i il·lusionar a l'electorat amb una alternativa de govern creïble, d'esquerres i valencianista.
Per això, la protesta ha de continuar (tot sembla indicar que el proper objectiu serà la manipulació de RTVV), però la proposta ha d'augmentar. L'una sense l'altra poca cosa podrien fer.
Som més dels que diuen i volen.
dijous 5 de novembre de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
* Tal volta ara no és el moment, però queda pendent una reflexió descoratjadora sobre l'enfocament que tributaren els mitjans de comunicació a la protesta: públics i privats, conservadors, i sobretot, pressumptament progressistes. Un altre dia serà.
Per a la dreta valenciana tot allò que sone a català i tv3 es un element de desafecció. Pregunte: per on anem?
Publica un comentari