L'adversari del PSOE

El País - FERNANDO GAREA - 21/10/2009


Mariano Rajoy sempre troba en l'economia el bàlsam de les seues ferides polítiques i al Govern se li obrin les seues quan es tracta de debatre de la crisi en el Ple del Congrés. I, com en tots els debats precedents sobre economia, el PP acaba sempre per alinear-se amb CiU contra la forma en què el Govern afronta la crisi i els partits minoritaris de l'esquerra acaben per allunyar-se irremeiablement del PSOE.

Esta vegada la bretxa és major perquè la vicepresidenta segona, Elena Salgado, va ser especialment agra amb els portaveus de l'esquerra i a penes va deixar espais per a acords. A Joan Ridao (ERC) li va atribuir "afany de protagonisme" i "to gens constructiu"; a Joan Herrera (ICV) el va acusar de falta de realisme, i a Francisco Jorquera (BNG) li va imputar desconeixement de la fiscalitat moderna i li va dir que "no és raonable" tocar el IRPF.

Salgado va defendre ahir en la tribuna els seus primers Pressupostos Generals de l'Estat, amb el matalaf de tindre garantida per endavant la seua aprovació, gràcies als vots de PNB i Coalició Canària, però amb la incomoditat d'haver de justificar en la Cambra la pujada d'impostos. Un total de 350.657 milions d'euros consolidats per al que, segons Salgado, són els comptes més "austers possibles".

La vicepresidenta va tornar a escoltar els retrets de la dreta i de l'esquerra. De la dreta perquè Mariano Rajoy i Josep Antoni Duren Lleida van criticar amb duresa la pujada d'impostos que, segons van coincidir, recaurà sobre les rendes mitjanes, que són les que han de liderar l'eixida de la crisi. I de l'esquerra perquè Ridao, Herrera i Jorquera diuen sentir-se enganyats i consideren que la pujada fiscal hauria d'aplicar-se a impostos directes, amb progressivitat en nous tipus del IRPF per a rendes més altes i no a través de l'IVA.

Amb el PP la vicepresidenta va voler ser dura, però amb l'esquerra va ser aspra i implacable i a penes es va detindre a fer concessions i gestos o deixar portes obertes per a pactar esmenes parcials. Segons va dir, la política d'esquerres "es pot fer amb el gasto, no amb els ingressos" i "no és raonable gravar més les rendes del treball". A Ridao la vicepresidenta li va advertir que, si no s'aprovaren els Pressupostos, no hi hauria finançament extra per a Catalunya, i a Herrera li va invitar a discutir l'anomenada fiscalitat verda per a la llei d'Economia Sostenible, però deixant clar que hi haurà incentius fiscals i no nous tributs.