En els anys noranta la SIDA va convertir-se en en el principal problema de salut pública a nivell mundial. Els casos es multiplicaven de manera exponencial, colpejaven de manera especial els països més pobres, i les respostes farmacològiques estaven encara en bolquers. Qualsevol malalt de SIDA era vist com un apestat i apartat de la societat: en el nostre voltant eren perillosos drogoaddictes i maricons. En la resta del món eren simplement pobres.
Enmig de la confusió, va sorgir una teoria en reduïts cercles científics. El VIH (el virus responsable) no existia.
Podem imaginar on han acabat aquells il·lustres pensadors i la repugnància que ens provoquen les seues ànsies de notorietat.
El destí dels actuals màxims dirigents de la política valenciana, la nul·litat i desprestigi social, hauria de ser el mateix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Més por me donen a mi estos que els fantasmes...uuuuuuuuuuuuuuu
Publica un comentari