dilluns 24 d’agost de 2009

Un nou PP

Després de la pausa d'estiu, un nou PP es dibuixa en l'horitzó.

En aquest nou rumb del partit, continuaran en primera línia els grans events, la defensa d'inversions públiques cares i dubtosament rentables, com ara la Fórmula 1, o la discriminació dels interessos ciutadans en benefici d'empreses amigues com ara el València CF...

Aleshores, ¿on es troba la novetat? En dos aspectes. En primer lloc, en la verbalització del discurs, ja que a partir d'ara, a més d'aquesta línia festiva, ja coneguda, es farà propaganda de la preocupació pels serveis públics i de l'atenció a les classes mitjanes. Com que ací lliguem els gossos amb llonganisses, hi ha diners per a tot.

El segon aspecte novedós rau en el lideratge. El nou cap visible d'aquesta estratègia deixarà de ser un Camps tocat. Ara, Jorge Alarte és l'home.

4 comentaris:

Esquirla de Aire ha dit...

Ni el PP es nou - llevat del canal oficial de propaganda institucional, que aquest sí què ho és - ni el seu cap és en Jorge Alarte. Tampoc és res de nou que el PSPV-PSOE estiga encara al ralentí, sense donar cap senyal de vida. No vaig a dir res de la resta, que ja en teniu prou.

Nicolás ha dit...

Si llegeixes els meus posts sabrás perfectament que Alarte no és sant de la meua devoció. Haurás comprovat també que no tinc cap inconvenint en criticar públicament la deriva política que manté. Però coincidisc amb el comentari anterior i crec que la suposada esquerra del PSPV no està en situació de criticar ningú mentre no pose en ordre la seua casa.

Josep Aparicio ha dit...

Hola als dos, després de les vacances...
Home, criticar supose que podem fer-ho, perquè en cas contrari, si pel fet de ser minoritari no es puguera discrepar, tot seria molt avorrit...
I sí, cal que apanyem la nostra casa... embolicada a voltes, però valencianista i d'esquerres, al cap i a la fi. I en això estem. Si tot va bé, aquesta tardor se li donarà un bon impuls al tema.

Saludets.

Tupinaire ha dit...

Bona tornada al blog Josep!

Els comentaris "de partit" sí que són realment avorrits: "Jo sóc puta, però tu més."

Hi ha dos Wallis al text...