La unitat d'Espanya

Toni García, a El País d'avui.

És un secret a veus: en este país ja ningú s'atrevix a xiular i són pocs els que taral·legen. Es poden comptar amb els dits d'una mà els qui gosen cantar en la dutxa. Tots saben quin és el motiu d'esta onada de pànic: quatre lletres. SGAE (www.sgae.es). Un pot estar xiulant en el tren i sentir una veu a les seues esquenes, "vosté, el qui xiula". Un tipus de negre i amb ulleres de sol, llibreteta i llapis amb la punta ben esmolada ens crida l'atenció. "Li he sentit bé? Estava vosté xiulant a Juanes. Seran 50 cèntims". Ja, segur que a molts els sona a ciència-ficció, però també ens sonava a ciència-ficció això del cànon i això de cobrar per fer una obra de teatre amb els veïns. Cert, podem intentar dedicar-nos a grups xicotets, allunyats del remolí mediàtic, amb l'esperança que així el senyor de negre i els seus col·legues no ens arraconaran una nit al tornar a casa. "Porta vosté dies taral·lejant a grups independents, però ja l'agafarem. No es preocupe". Sincerament, algú creu que -com pareixeria obvi a primera vista- estos homes tenen un coneixement nul d'això anomenat relacions públiques, un nefast el senyor de l'oportunitat i un notori -al mateix temps que inexplicable- afany recaptatori? No. Per descomptat que no. Només ho pareix.

En realitat el propòsit d'eixa organització, les patides puntes de llança de la qual són Ramoncín i Teddy Bautista, és molt més noble, i per ell estan disposats a suportar amb enteresa la incomprensió del poble pla, al qual se li escapa tanta complexitat. L'objectiu final de la SGAE, atenció, no és un altre que la unió de tots els pobles d'Espanya. Dit així pot paréixer marcià, però analitzem els fets. ¿Qui ha ocupat el rol maligne que Hisenda ha estat ostentant en estos últims anys? Efectivament, la SGAE. ¿Qui ha aconseguit suscitar unanimitat en el seu rebuig? Resposta correcta. La SGAE. ¿Qui ha triomfat on política, religió, futbol i fins i tot José María Aznar van fallar? Una vegada més: la SGAE. Estes sigles han unit a Espanya. En l'odi, d'acord, però això és això de menys.

Naturalment, tots continuen pensant que a ningú amb seny se li ocorreria en ple estiu anar-se'n a recaptar al camp, i damunt amb Fuenteovejuna-Fuente Obejuna pel mig. La gent llig "SGAE" en qualsevol part i es llança de cap a la notícia, "què hauran fet estos tios ara?", oblidant-se de tota la resta, aparcant els seus problemes. Així som de desagraïts en este país, quan per fi aconseguim estar d'acord en alguna cosa ni tan sols donem les gràcies. Esperem que un dia, tard o d'hora, tant de patriotisme obtinga la seua recompensa. Seria el mínim.


P.d.- En efecte, la Sgae s'ha convertit en la diana fàcil, la nova Pepona a la qual podem aventar sense problemes, com en temps va ser Carod Rovira o ara és Chávez. Així que segurament, com en estos casos, caldria observar altres punts de vista, perquè tal volta no tot és tan clar... Però la veritat és que ho posen difícil, sembla que a estos els va la marxa.