El passat 7 d'abril el president Rodríguez Zapatero va decidir fer una reestructuració ministerial. Entre les baixes, i de manera sorprenent va figurar el ministre de Sanitat Bernat Sòria, que va donar el relleu a Trinidad Jiménez.
Bernat Sòria va ser fa dos anys una aposta personal del president, que pretenia transmetre així la imatge que el govern estava amb la investigació i el coneixement per a un estat com Espanya que mai s'havia caracteritzat fins ara per cap de les dues branques (almenys així ho vaig entendre jo). Sòria no només era un reputat metge i investigador, sinó que a més havia conduït amb èxit diversos organismes depenents del Ministeri de Sanitat al llarg de la seua trajectòria. En els seus dos anys al front del ministeri no se li coneixen problemes rellevants ni d'adaptació ni de gestió. Més aviat al contrari.
Però açò, ens pese o no, és Espanya, i este greuge no es podia prolongar. Així que Zapatero va decidir fer un canvi de cromos i enviar a sa casa a Sòria i col·locar en el seu lloc a la seua amiga Trinidad Jiménez (quota de partit o quota femenina, mai ho sabrem). Jiménez és llicenciada en Dret, i la seua vida política ha estat encaminada a la gestió de l'Ajuntament de Madrid i les relacions internacionals. ¿Experiència sanitària? Zero.
Un ministre o conseller no pot saber de tot, per la simple raó que això és impossible, però com a mínim hauria d'exigir-se que tinguera un coneixement bàsic de la matèria que ha de gestionar. En el cas del ministeri de Sanitat, una infermera, un investigador o un farmacèutic podrien donar el perfil sempre i quan, a més foren bons gestors. Perquè ser un bon tècnic i un bon gestor no només no és incompatible, sinó que ha de ser reclamable.
¿Sap la ministra la diferència entre un virus i una bactèria? ¿Es capaç d'enumerar mesures bàsiques de salut pública per ella mateixa? ¿Quantes vegades en la seua vida ha xafat el servei d'urgències d'un hospital?
Ahir, veient la nova ministra fer el paripé amb el nom del virus que algú li havia anotat la situació em produïa ràbia i pena. Però clar, açò és Espanya, i a espanyolista, al Psoe, ja sabem que no li guanya ningú.
3 comentaris:
Molt d'acord amb la reflexió sobre Bernat Soria. No entenc les raons del seu relleu, més enllà de les pròpiament internes de partit. La seua vàlua com a metge, investigador, ministre i orador era enorme.
Com a contrapunt és necessari recordar que les competències en matèria d'hospitals, centres de salut, atenció mèdica, etc. estan transferides a les comunitats autònomes. Així que la importància de conèixer a fons eixes matèries és rel·lativa, front a qüestions més legislatives o d'ordenament general.
Malgrat la meua sorpresa pel canvi en el Ministeri de Sanitat tot té una explicació que és tan senzilla com buscar més pes polític en els ministres nous. I això pese qui pese ho ha aconseguit. Per altra banda per molt amiga que siga de Zapatero Trinidad Jiménez almenys mereix una oportunitat de demostrar que pot fer-ho bé. Ser un especialista en una determinada matèria no implica fer una bona gestió política.
M'he guardat molt de prejutjar com anirà el ministeri a partir d'ara, perquè tens raó, Nicolás, ser un especialista en alguna matèria no implica fer-ne una bona gestió política. Però, en la meua humil opinió, ajuda, i no poc. Ja he dit que no hi ha una qualitat front a l'altra: hem d'exigir-ne les dos.
Zapatero posa amb este relleu el funcionament de la Sanitat pública en mans d'una persona sense coneixements de cap tipus en la matèria. I amb eixe gest, en primer lloc, demostra la importància que li dóna a la sanitat pública espanyola, i en segon, (i com a subtema de l'article) demostra el que continua sent Espanya: un lloc on els mèrits no compten. Ja que el partit (conegut o familiar) serà qui et salve de la crema.
Saludets
P.d.- Per cert, Miquel, tens raó, la major part de les competències en matèria sanitària estan transferides. Tanmateix, hi ha casos com l'actual de la mediàtica grip porcina en què la responsabilitat continua sent del ministeri, i és per això que torne a fer-me la mateixa pregunta. ¿Sap la ministra la diferència entre els diversos tipus de virus? I si, com suposem, es limita a llegir el que li posen, ¿com pot ser responsable d'una gestió una persona que es limita a fer el que li diuen?
Publica un comentari