Dissabte passat, al Congrés d'Iniciativa vaig llegir unes paraules en nom del militants d'Iniciativa de la ciutat de València. Com que em quedà xulo, i n'estic orgullós, passe a reproduir-lo.
No patiu, seré breu (o almenys ho intentaré).
Bon dia a tots.
València ciutat, la ciutat de València, serà dona o no serà... no serà com nosaltres volem. La feminització de la capital del nostre país suposa un objectiu urgent per a la gent d’Iniciativa. Un objectiu al qual no podem ni sabem renunciar. La ciutat que dialoga, la ciutat que acull, la ciutat sensual (per què no), la ciutat que té cura dels seus fills és la ciutat que el segle XXI demana.
València serà femenina, o no serà. Perquè en cas contrari, de continuar en aquesta estel·la de diàleg de sords, compravenda de sentiments, marginació del dèbil i exaltació de la incultura, València, és a dir, els ciutadans que en fem part, perdrem el tren que la societat del coneixement ha posat davant de nosaltres, i amb ell, un seguit d’oportunitas per a un món millor.
Una València femenina, tan atrevida i intel·ligent com una professora, tan amable i carinyosa com els nostres nòvios i nòvies, no només ens facilitaria la vida, sinó que convertiria el futur en un barri habitable, un barri amb cinemes de divendres i pastisseries de diumenge, un barri amb un llibre sota el braç i besos, molts besos pel carrer.
Des d’Iniciativa farem el possible, estem ja fent el possible, perquè aquesta nova València, femenina i jove als seus 2000 anys, sorgisca, i com més aviat millor.
Moltes gràcies.
diumenge 30 de novembre de 2008
dimarts 25 de novembre de 2008
L'estat de la qüestió.
A menys d'una setmana del Congrés d'Iniciativa del Poble Valencià trobe que es fan necessàries unes quantes paraules sobre la situació actual del partit i de les seues perspectives de futur.
En primer lloc, ser conscients que el naixement d'Iniciativa no es va produir en les millors circumstàncies possibles, i que no tot es va fer bé. Ara això no es pot solventar de cap manera (que se m'ocórrega), però cal tindre present que eixe naixement per cessària ens ha deixat cicatriu a tots els qui participem de la vida de l'organització, fins i tot als qui, com jo, no provenim ni hem militat mai a EUPV.
En segon lloc certificar que continuem vius. Passat un any, i després d'haver patit un bac electoral com el de març, podria haver-se produït una espantada de dirigents i militància. No ha sigut així. El projecte ha crescut en organització interna i simpatitzants, de manera lenta, sí, però continuada. Ens hem situat en un punt a mig camí entre la marginalitat i els partits de tota la vida, situació que podria solventar-se donant el pas següent: fer arribar l'organització al "gran públic" electoral. ¿Es pot fer això?
A favor tenim una definició ideològica clara i sense embuts, una definició de la qual no poden pressumir massa cap dels partits del ventall progressista valencià: un PSOE descafeïnat, insípid i teledirigit des de la meseta, un Bloc que ama qualsevol joc de paraules que li permeta sortejar la paraula "esquerra" (i amb alguns dirigents i militants que directament la combaten), i una EUPV dominada per una militància comunista a l'espera d'una nova revolució proletària, però que si viu encara és per la inèrcia d'unes sigles amb més de vint anys d'història.
És a dir, hi ha espai ideològic i demogràfic per a nosaltres. Una altra cosa ben diferent és la nostra capacitat per tal de donar-nos a conéixer, i convéncer l'electorat de canviar la perspectiva (i el seu vot tradicional) i atorgar-nos la confiança.
Al meu parer, per aconseguir-ho, ens calen, a banda de les pràctiques habituals d'un partit organitzat, dues decisions: perdre la vergonya d'eixir al carrer (repartir publicitat a les portes del Mestalla, si cal), i tindre un cap visible carismàtic que arrossegue per ell mateix vots i micròfons.
No és una tasca fàcil, i he de dir que no sóc massa optimista, però reptes més difícils he vist en política, i a més, com de costum, el més llarg dels viatges comença sempre amb un primer pas.
Continuarem informant.
En primer lloc, ser conscients que el naixement d'Iniciativa no es va produir en les millors circumstàncies possibles, i que no tot es va fer bé. Ara això no es pot solventar de cap manera (que se m'ocórrega), però cal tindre present que eixe naixement per cessària ens ha deixat cicatriu a tots els qui participem de la vida de l'organització, fins i tot als qui, com jo, no provenim ni hem militat mai a EUPV.
En segon lloc certificar que continuem vius. Passat un any, i després d'haver patit un bac electoral com el de març, podria haver-se produït una espantada de dirigents i militància. No ha sigut així. El projecte ha crescut en organització interna i simpatitzants, de manera lenta, sí, però continuada. Ens hem situat en un punt a mig camí entre la marginalitat i els partits de tota la vida, situació que podria solventar-se donant el pas següent: fer arribar l'organització al "gran públic" electoral. ¿Es pot fer això?
A favor tenim una definició ideològica clara i sense embuts, una definició de la qual no poden pressumir massa cap dels partits del ventall progressista valencià: un PSOE descafeïnat, insípid i teledirigit des de la meseta, un Bloc que ama qualsevol joc de paraules que li permeta sortejar la paraula "esquerra" (i amb alguns dirigents i militants que directament la combaten), i una EUPV dominada per una militància comunista a l'espera d'una nova revolució proletària, però que si viu encara és per la inèrcia d'unes sigles amb més de vint anys d'història.
És a dir, hi ha espai ideològic i demogràfic per a nosaltres. Una altra cosa ben diferent és la nostra capacitat per tal de donar-nos a conéixer, i convéncer l'electorat de canviar la perspectiva (i el seu vot tradicional) i atorgar-nos la confiança.
Al meu parer, per aconseguir-ho, ens calen, a banda de les pràctiques habituals d'un partit organitzat, dues decisions: perdre la vergonya d'eixir al carrer (repartir publicitat a les portes del Mestalla, si cal), i tindre un cap visible carismàtic que arrossegue per ell mateix vots i micròfons.
No és una tasca fàcil, i he de dir que no sóc massa optimista, però reptes més difícils he vist en política, i a més, com de costum, el més llarg dels viatges comença sempre amb un primer pas.
Continuarem informant.
divendres 21 de novembre de 2008
¿Serà per diners?
Definitivament, es confirma el que es venia rumiant tota la setmana: hi ha gent que no entén de negocis...
dimecres 19 de novembre de 2008
Valencia, increíble, pero cierta.
Josep Bartual Levante-EMV 18-11-2008
Bernie Ecclestone es maneja el negoci esportiu més important del planeta, la Fórmula 1, i conscient d'això, en els últims temps s'ha dedicat a apretar a tots els organitzadors a fi d'augmentar els seus ingressos. Però la gallina dels ous d'or que cria el magnat britànic està prop de l'infart per excés d'alimentació. El patró de la F1, convençut que el seu circ el vol tot el món, no ha dubtat en els últims anys a demanar xifres astronòmiques per la concessió d'un gran premi o, si no n'hi ha, grans inversions per a adequar l'espectacle a les seues necessitats. València va engolir amb les dos exigències: paga 26 milions d'euros per cada any de GP i a més s'ha tret un traçat urbà de 100 milions d'euros per a satisfer els capritxos del britànic. Altres, en canvi, han dit prou, després de comprovar que no els renda tan alt peatge. França es va quedar fora fa uns mesos i ahir es va confirmar definitivament l'adéu de Canadà. Xina ja ha avisat que s'ho pensarà si renova a partir de 2010, ja que el faraònic circuit en Shanghai a penes reunix uns milers d'aficionats locals.
Ecclestone manté viva la Fórmula 1 gràcies al xec en blanc que li firmen els països asiàtics i els emirats àrabs, disposats a tot per tal de tindre una prova en el calendari del mundial. Però això va en detriment de les audiències, per això ara el magnat de la màxima competició automobilística obliga les carreres que se celebren en horari no europeu que assumisquen el cost de convertir-les en proves nocturnes, així els televidents tenen el GP en el seu horari habitual. Singapur va dir "sí vull", en canvi Austràlia per ara no s'ho engull. Ecclestone ja hi ha llançat la seua amenaça: "O és nocturna, o desapareixerà".
(...)
Si els organitzadors de grans premis no accepten els requisits que imposa Ecclestone -que siga nocturn o urbà, són les dos obsessions del britànic-, llavors el patró de la F1 posa com a condició per a salvar la prova que paguen xifres astronòmiques. I Canadà, després de buscar finançament per totes les bandes, anunciava ahir que tirava la tovallola. Així ho va confirmar en una conferència de premsa l'alcalde de Montreal, Gérald Tremblay, i el ministre de turisme, Raymond Bachand, acompanyats pel ministre federal Michael Fortier, que han participat en tot el procés de negociació per a rescatar la prova que es disputava en el circuit Gilles Villeneuve. "A pesar dels nostres esforços i els de la comunitat empresarial, les exigències desenraonades de la Fórmula 1 excedixen la nostra capacitat de pagament", va indicar Tremblay, segons arreplega Autosport.
Per la seua banda, Bachand es va mostrar en la mateixa línia i va assegurar que a pesar que han treballat "molt dur les últimes setmanes" per a mantindre el Gran Premi a Canadà estan "lluny del que Ecclestone demana". "No hi haurà Gran Premi de Canadà de F1 en el futur a menys que Ecclestone canvie d'opinió abans del pròxim 1 de desembre", va declarar.
P.d.- Gràcies, Miquelet.
Bernie Ecclestone es maneja el negoci esportiu més important del planeta, la Fórmula 1, i conscient d'això, en els últims temps s'ha dedicat a apretar a tots els organitzadors a fi d'augmentar els seus ingressos. Però la gallina dels ous d'or que cria el magnat britànic està prop de l'infart per excés d'alimentació. El patró de la F1, convençut que el seu circ el vol tot el món, no ha dubtat en els últims anys a demanar xifres astronòmiques per la concessió d'un gran premi o, si no n'hi ha, grans inversions per a adequar l'espectacle a les seues necessitats. València va engolir amb les dos exigències: paga 26 milions d'euros per cada any de GP i a més s'ha tret un traçat urbà de 100 milions d'euros per a satisfer els capritxos del britànic. Altres, en canvi, han dit prou, després de comprovar que no els renda tan alt peatge. França es va quedar fora fa uns mesos i ahir es va confirmar definitivament l'adéu de Canadà. Xina ja ha avisat que s'ho pensarà si renova a partir de 2010, ja que el faraònic circuit en Shanghai a penes reunix uns milers d'aficionats locals.
Ecclestone manté viva la Fórmula 1 gràcies al xec en blanc que li firmen els països asiàtics i els emirats àrabs, disposats a tot per tal de tindre una prova en el calendari del mundial. Però això va en detriment de les audiències, per això ara el magnat de la màxima competició automobilística obliga les carreres que se celebren en horari no europeu que assumisquen el cost de convertir-les en proves nocturnes, així els televidents tenen el GP en el seu horari habitual. Singapur va dir "sí vull", en canvi Austràlia per ara no s'ho engull. Ecclestone ja hi ha llançat la seua amenaça: "O és nocturna, o desapareixerà".
(...)
Si els organitzadors de grans premis no accepten els requisits que imposa Ecclestone -que siga nocturn o urbà, són les dos obsessions del britànic-, llavors el patró de la F1 posa com a condició per a salvar la prova que paguen xifres astronòmiques. I Canadà, després de buscar finançament per totes les bandes, anunciava ahir que tirava la tovallola. Així ho va confirmar en una conferència de premsa l'alcalde de Montreal, Gérald Tremblay, i el ministre de turisme, Raymond Bachand, acompanyats pel ministre federal Michael Fortier, que han participat en tot el procés de negociació per a rescatar la prova que es disputava en el circuit Gilles Villeneuve. "A pesar dels nostres esforços i els de la comunitat empresarial, les exigències desenraonades de la Fórmula 1 excedixen la nostra capacitat de pagament", va indicar Tremblay, segons arreplega Autosport.
Per la seua banda, Bachand es va mostrar en la mateixa línia i va assegurar que a pesar que han treballat "molt dur les últimes setmanes" per a mantindre el Gran Premi a Canadà estan "lluny del que Ecclestone demana". "No hi haurà Gran Premi de Canadà de F1 en el futur a menys que Ecclestone canvie d'opinió abans del pròxim 1 de desembre", va declarar.
P.d.- Gràcies, Miquelet.
dilluns 17 de novembre de 2008
Sobre espais i propostes.
Aquest cap de setmana Izquierda Unida ha celebrat la seua novena Assemblea General. El resultat final, grosso modo, certifica la minoria majoritària del PCE dins de l'organització (un 43% dels vots dels compromissaris), un lleuger descens del suport a l'anomenada "línia Llamazares" (ara dividida en dos blocs que conjuntament sumarien al voltant del 46% dels vots), i la irrupció d'independents a l'esquerra dels comunistes, que entre uns i altres aglutinarien el 10% de les sensibilitats.
A aquestes xifres (un poc pesades, la veritat) se li ha de sumar una dada. Per primera vegada en la història de l'organització, s'ha eixit de l'Assemblea sense un coordinador general. S'han donat un altre mes per a posar-se d'acord, i no ferir sensibilitats (mai millor dit).
Al final, en la meua opinió, tot plegat es resumeix en un titular: Izquierda Unida està partida en dos. Els militants comunistes, partidaris d'impulsar una mena de revolució social que acabe amb el sistema capitalista de soca-rel, i per altra banda els militants "llamazaristes" (quin nom més horrible), partidaris d'una esquerra que, partint de l'actual sistema, el reforme introduint-hi canvis en la línia d'una socialdemocràcia forta. A la qual cosa s'ha d'unir (de manera significativa) la visió diferenciada que ambdós grups tenen del nacionalisme i l'organització de l'estat. Més jacobina i centralista els primers, federalista (o confederalista) els segons.
Al País Valencià eixa divisió de blocs ja no existeix, perquè els partidaris de la socialdemocràcia forta i el valencianisme se n'anaren i crearen Iniciativa del Poble Valencià (un projecte al qual, per cert, s'han unit també independents i gent provinent d'altres partits). EUPV va quedar com una simple marca blanca del Partit Comunista.
Trobe que eixa solució hauria sigut la millor per a Izquierda Unida en aquesta Assemblea. Donar-se la mà els dos grups, dir "ha sigut bonic" i iniciar camins separats. Tots dos estarien més còmodes.
¿Hi ha un espai electoral i ideològic entre un PSOE centralista i liberal, i un Partit Comunista inamovible (i també centralista)? Alguns creiem que sí. Que l'ecologisme, el laïcisme, el nacionalisme incloent i dialogant, que les polítiques de protecció pública, que la defensa dels drets dels treballadors, però també (per què no) la dels xicotets empresaris, tenen cabuda en un nou projecte al País Valencià (i tal volta a Espanya).
Llançar pedres des d'una trinxera contra el sistema, només serveix per a crear mites i victimismes.
I a més, anar a la contra no és massa valent. Jo preferisc prendre la iniciativa.
A aquestes xifres (un poc pesades, la veritat) se li ha de sumar una dada. Per primera vegada en la història de l'organització, s'ha eixit de l'Assemblea sense un coordinador general. S'han donat un altre mes per a posar-se d'acord, i no ferir sensibilitats (mai millor dit).
Al final, en la meua opinió, tot plegat es resumeix en un titular: Izquierda Unida està partida en dos. Els militants comunistes, partidaris d'impulsar una mena de revolució social que acabe amb el sistema capitalista de soca-rel, i per altra banda els militants "llamazaristes" (quin nom més horrible), partidaris d'una esquerra que, partint de l'actual sistema, el reforme introduint-hi canvis en la línia d'una socialdemocràcia forta. A la qual cosa s'ha d'unir (de manera significativa) la visió diferenciada que ambdós grups tenen del nacionalisme i l'organització de l'estat. Més jacobina i centralista els primers, federalista (o confederalista) els segons.
Al País Valencià eixa divisió de blocs ja no existeix, perquè els partidaris de la socialdemocràcia forta i el valencianisme se n'anaren i crearen Iniciativa del Poble Valencià (un projecte al qual, per cert, s'han unit també independents i gent provinent d'altres partits). EUPV va quedar com una simple marca blanca del Partit Comunista.
Trobe que eixa solució hauria sigut la millor per a Izquierda Unida en aquesta Assemblea. Donar-se la mà els dos grups, dir "ha sigut bonic" i iniciar camins separats. Tots dos estarien més còmodes.
¿Hi ha un espai electoral i ideològic entre un PSOE centralista i liberal, i un Partit Comunista inamovible (i també centralista)? Alguns creiem que sí. Que l'ecologisme, el laïcisme, el nacionalisme incloent i dialogant, que les polítiques de protecció pública, que la defensa dels drets dels treballadors, però també (per què no) la dels xicotets empresaris, tenen cabuda en un nou projecte al País Valencià (i tal volta a Espanya).
Llançar pedres des d'una trinxera contra el sistema, només serveix per a crear mites i victimismes.
I a més, anar a la contra no és massa valent. Jo preferisc prendre la iniciativa.
dimecres 12 de novembre de 2008
divendres 7 de novembre de 2008
Dependències
A l'habitació 21-22 de la meua planta de l'hospital, una dona de 73 anys es passa les jornades a soles. La seua nora l'acompanyava el primer dia, però per la vesprada se'n va haver d'anar, ja que segons em va dir, son pare tenia demència senil i estava sense ningú a casa. Des d'aleshores no he vist cap familiar.
En uns dies li donaran l'alta. Té el rostre envellit, i parla amb dificultat, però el cap li funciona a les mil meravelles.
Ahir em deia que volia morir-se.
La pitjor malaltia que pateixen les persones majors és la solitud.
En uns dies li donaran l'alta. Té el rostre envellit, i parla amb dificultat, però el cap li funciona a les mil meravelles.
Ahir em deia que volia morir-se.
La pitjor malaltia que pateixen les persones majors és la solitud.
dimecres 5 de novembre de 2008
Expectatives
Compartisc el prejudici (pesimista) de Nacho Escolar al seu blog. Ara que Obama és president in pectore dels EUA, ¿quant de temps tardarà a decebre?
Millor no esperar-ne massa. El colp pot ser massa gran.
Millor no esperar-ne massa. El colp pot ser massa gran.
dilluns 3 de novembre de 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)