Les coses passen

BARBARA CELIS - Nova York - 29/04/2008 Diari El País

Últimament el protagonisme de l'actor Sean Penn està més relacionat amb la seua vida real que amb la seua existència com a oscaritzada estrella del cel·luloide. Este cap de setmana, este actor de 47 anys es va convertir en un dels plats forts del festival de música Coachella Valley, a Califòrnia. A pesar de no tocar cap instrument, Penn va afinar amb garbo les seues paraules i enfront dels prop de 50.000 assistents va parlar de la necessitat que els jóvens s'impliquen políticament i participen en la lluita per salvar el medi ambient. "El Govern no ho farà. Ells no ens salvaran", va dir.
La seua presència en el festival tenia un motiu molt concret: anunciar l'arrancada d'una caravana d'autobusos ecològics batejada Dirty Hands Caravan, que va eixir ahir de Califòrnia i arribarà el diumenge a Nova Orleans, i l'objectiu del qual és conscienciar els jóvens de la necessitat ser activistes. Uns 300 voluntaris recorreran 2.500 quilòmetres en la caravana de Siguen Penn, parant-se per a protestar contra la guerra d'Iraq, construir cases per als sense sostre o netejar barris marginals.
"Per les 3.000 persones que vam perdre durant els atemptats del 11-S ja hem perdut 4.000 en la guerra d'Iraq, i això són només soldats nord-americans", va afirmar Penn. "¿I per què ha ocorregut? Perquè hem deixat que ocorreguera. El poder està en les nostres mans", va concloure.

Sang a les venes

J. G. G./Agències, Levante-EMV 25-4-2008 València


La diputada de Compromís pel País Valencià en les Corts Mireia Mollà va denunciar ahir entre plors en la comissió d'Economia el "maltractament constant" que patix el seu grup pel Partit Popular. Mollà va reaccionar així davant de les crítiques rebudes per l'absència inicial del portaveu adjunt de la coalició i líder del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera, a la comissió de Governació del Parlament autònom, que estava previst que se celebrara a la vesprada però que va acabar avançant-se al matí, la qual cosa va provocar retards i canvis en el debat dels punts de tres comissions i l'espera durant mitja hora del conseller de Governació, Serafín Castellano, per a poder intervindre.Avanç de la comissióLa causa de fons va ser l'interés dels grups a avançar les comissions convocades per a la vesprada, aprofitant que el ple -cada vegada més buit de assumptes-va acabar passades les 12 hores. Morera, desconeixedor de l'avanç, se'n va anar a la Fira del Llibre, amb la qual cosa a l'una no estava en la comissió de Governació, on havia demanat que compareguera Serafín Castellano. Mireia Mollà va haver de deixar la comissió d'Economia per a anar a Governació a arreglar el problema, mentre el PP acusava la diputada d'EU de Compromís Marina Albiol de no haver informat Morera. La responsabilitat, no obstant això, no va ser d'Albiol, com va quedar aclarit després quan la mateixa presidenta de la comissió de Governació, la popular Rosa Roca, va demanar disculpes al diputat del Bloc per no haver-lo avisat.

Tensions internes

Una vegada va arribar Morera, Mollà va poder anar a la comissió d'Economia. La pressió -a la qual no són alienes les tensions pel dur enfrontament intern en la coalició- va passar factura a la jove diputada. La seua comissió havia avançat el debat de les propostes del PSPV-PSOE a l'informe de la Sindicatura de Comptes i quan li va arribar el torn a ella es va negar a defendre-les denunciant entre plors que en els seus 25 anys de vida "mai havia sentit tanta vergonya per una institució que representa al poble valencià i pel maltractament" que el Partit Popular fa objecte al seu grup.Per la seua banda, el portaveu d'Economia del grup popular, José Marí va confessar que compartia la reflexió que li havia fet el socialista José Camarasa que "de tant en tant és bo que els grups majoritaris tinguem un pèl més de sensibilitat cap estes qüestions". I és que este tipus de canvis en les agendes piquen especialment als grups xicotets de la Cambra autonòmica .

La mentida de l'aigua.

La C. Valenciana pierde el equivalente a dos trasvases en aguas depuradas y fugas de la red

Juanjo García Gómez,  Diari Levante-EMV  22-4-2008 València

La portavoz de Compromís pel País Valencià en las Corts, Mònica Oltra, ofreció ayer en rueda de prensa datos demoledores, la víspera del pleno monográfico impuesto por el PP con el fin de debatir la comunicación de la Generalitat tras la conexión hídrica para llevar 40 hectómetros de sobrantes del Ebro a Barcelona: La Comunitat realiza un importante esfuerzo al recoger 1,93 hectómetros de aguas residuales al día, 705,97 al año, de los que 693,27 (1,89) son tratadas; sin embargo, la casi totalidad, 534,68 hectómetros (1,46 al día), se echa al mar sin darle ningún uso, frente a sólo 158,59 (0,43) que es reutilizada.
Según los datos del INE y del IVE correspondientes a 2005, la valenciana es la autonomía que más agua pierde, fundamentalmente por el mal estado de las cañerías de la red. Nada menos que el 31,99%, casi un tercio, del total de agua controlada y distribuida para abastecimiento (393 hectómetros) se escapa por las conducciones. En concreto, son 125,7 hectómetros anuales. Esta cifra, unida a los 534,68 de agua residual tratada que no se reutiliza y que, como recalcó Oltra, podría usarse para "regar jardines y zonas verdes o para el baldeo de calles", suma 660,38 hectómetros. O, lo que es lo mismo, prácticamente dos veces el trasvase anual del Ebro que incluía el PHN del PP (350 hectómetros). La síndica de Compromís destacó que, incluso con un planteamiento prudente, el de calcular que podría aprovecharse un tercio del agua tratada que no se emplea o la que se pierde, se obtendrían al año 220 hectómetros, 40 más de los 180 del Ebro a los que alude del PP en una propuesta. Y ello, con la quinta parte del presupuesto del trasvase y "en mucho menos tiempo".
La portavoz presentó una iniciativa que intenta hacerle los deberes al Consell al elaborar un decreto ley con 36 medidas para el "aumento del agua disponible". Oltra insistió en que, en cifras absolutas, la valenciana es la segunda donde más se pierde en la red, sólo superada por Andalucía (182 hectómetros). En cambio, Murcia es la segunda que menos deja escapar (el 14%) y Cataluña, la octava (20,43%).
Entre las medidas, está la solicitud de sistemas ahorradores de agua para conceder licencias de obra, medidas para controlar los campos de golf, restricciones en el vaciado de piscinas; instalación de dispositivos en las fuentes de las ciudades; un "teléfono del agua" al que podrán dirigirse particulares e instituciones para consultar dudas o denunciar infracciones; una modificación del canon que penalice consumos excesivos; o la creación de un Foro del Agua. Mònica Oltra instó al PP a dejar de usar el tema para sacar "rédito electoral" pero también dijo que el Ejecutivo central "no puede convertir la política hídrica en un pago a comunidades autónomas más afines".

València, 2008.

La renta por habitante valenciana se sitúa 9 puntos por debajo de la media española.

I. Z. - Valencia - Diari El País  20/04/2008

(...)

En 2003, la renta por habitante valenciana (17.571 euros) representaba el 94,27% de la media española (18.639 euros). El año pasado, en cambio, la renta por habitante valenciana (21.239 euros) representaba tan sólo el 90,7% de la española (23.396 euros). Según Rodríguez-Piñero, la Comunidad Valenciana ha visto aumentada considerablemente su población en ese periodo (lo que podría apuntarse como causa del descenso de la renta media), pero eso también ha ocurrido en territorios como Madrid, Murcia o Cataluña sin que hayan perdido posiciones (aunque la diputada no ofreció datos sobre esas comunidades).

No es la única luz roja que se ha encendido en el cuadro de mandos de la economía autonómica. Desde el primer trimestre de 2007, los aumentos del paro han tendido a doblar a los que se registraban en el conjunto de España. En febrero y marzo de este año, cuando las subidas medias en el Estado se situaban en torno al 10%, las valencianas alcanzaban primero y superaban después el 21%.

Algo similar ha sucedido con la industria. El valor añadido bruto del sector creció en 2007 un 0,2% en la Comunidad Valenciana frente al 3,1% que lo hizo en el conjunto de España. Y el peso de la industria en la estructura del Producto Interior Bruto ha caído en los últimos cinco años el doble (un 2,49%, pasando de representar el 17,16% a sólo el 14,67% del PIB) que la media española, que ha retrocedido un 1,20%.

(...)

València, segle XXI

Cada vez más valencianos recurren a la Casa de Caridad

F. SIMÓN - València - Diari El País 16/04/2008


La Casa de Caridad de Valencia ha detectado un incremento constante en el número de valencianos jóvenes "en graves situaciones de deterioro personal". El último informe de Casa de Caridad, que en sus instalaciones del paseo de la Petxina de Valencia proporcionó en 2007 refugio para 21.130 pernoctaciones y alimentos en 140.000 raciones, también confirma el aumento de extranjeros en precario.

Así, tras cien años de actividad de la institución, 2006 fue el primer año en que se atendió a más inmigrantes que nacionales. Tendencia que ha aumentado en 2007, con 100.000 raciones, el 73,3%, para extranjeros. En el número de pernoctaciones, el 55% correspondió a inmigrantes. Además, en 2008 se ha intensificado en un 40% el número de atenciones debido a la menor oferta laboral, legal o en preario.

Pero lo que más ha llamado la atención es el incremento de valencianos de entre 20 y 40 años, entre el 70% y el 75% de los nacionales atendidos. Son jóvenes "de familias desestructuradas, que sufren enfermedades físicas y mentales y que padecen o han padecido algún tipo de adicción" y que "al no encontrar la necesaria red de apoyo en su entorno próximo se han visto abocados a acudir a recursos sociales".

Itàlia

El nou partit de Berlusconi (Il popolo della libertà) i els seus aliats ultres de la Lega Nord han guanyat de manera clara les eleccions a Itàlia. En contraposició, a l'esquerra, el Partito Democratico i sobretot, i de manera dramàtica, la Sinistra Arcobaleno (la unió de verds i comunistes de totes les tendències) s'han pegat un bac electoral considerable.

Durant un any, vaig gaudir d'una beca Erasmus a Bolonya, una ciutat on el Partit Comunista havia governat durant dècades, però que a la meua arribada tenia un alcalde de dretes de qui no recorde el nom. Dels italians em va sorprendre, entre altres coses, la seua profunda cultura política. No era difícil sentir parlar de política a les cases. Les capçaleres de diaris eren variades tant a dreta com a esquerra. Les manifestacions de totes les tendències eren habituals al carrer. També em va cridar l'atenció que ningú no suportara Berlusconi, tenint com tenia (i tindrà) majoria absoluta.

Ara tot sembla tornar deu anys enrere. És una pena. Si la dreta al País Valencià i a Espanya dóna por, a Itàlia provoca autèntica basarda: populista, prepotent i racista són adjectius que se li poden aplicar sent modestos en la crítica, tan modestos, que molts dels seus dirigents els acceptarien orgullosos.

Tenia intenció de tornar a viure a Itàlia durant una temporada, perquè un país amb el seu passat sempre oferix alicients estimulants als ulls verges. Vist el seu present, tal volta caldrà repensar-s'ho. Com deia un diari fa uns dies, Itàlia no és país per a joves.

Xiquiliquatre de Benicàssim.

Gosseja, gosseja!
El xiqui-xiqui mola mogolló,
el ballen a la Xina i també a Castelló.
Vinga xiqui-xiqui a eixa moreneta,
que el xiqui-xiqui la posa molt tonteta!
El balla Rajoy,el balla Hugo Chávez,
el balla Zapatero,”mi amor, ya tu sabes!”
El ballen els brothers,
el balla el meu germà,
el balla la mulata amb les calces amb la mà!
I el xiqui-xiqui es balla així:
1! EL BREIKINDANCE!
2! EL CREUAET
3! EL MAIQUEL IASON
4! EL ROBOCOP!
Balla xiqui-xiqui,
balla xiqui-xiqui,
el ballen els heavis i també els frikis!
El ballen a la presó,
el ballen a l’escola,
el balla ma mare i també m’agüela!
El canta el tigre puma amb el seu tratge a ratlles
i Joan Carles li diu: ¿Per què no et calles?
En el velatori del Pare Damià,
van posar el xiqui-xiqui i el mort a ballar!
I el xiqui-xiqui es balla així:
1! EL BREIKINDANCE!
2! EL CREUAET
3! EL MAIQUEL IASON
4! EL ROBOCOP!

Tabús i finestres.

Segons l'última edició del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, un mot tabú és aquell que es considera impropi d’emprar en públic o d’escriure per raons religioses, de superstició, de gust social, etc. En la nostra societat (tan ben comunicada com mal informada) no són molts els temes que podríem considerar tabús en sentit estricte i punitiu, ja que avui en dia és possible parlar en veu alta de qualsevol tema. I tanmateix, que siga possible no vol dir que siga habitual, ja que allò que sí ens resta és un bon grapat de temes que ens són incòmodes, temes que difícilment ixen amb els nostres companys de treball de manera raonada. Exemples: la mort, el sexe i la política. A tots ells, en públic, ens referim d'una manera tangencial, sovint entre apriorismes, generalitzacions i bromes, moltes bromes, ja que l'humor crea la distància suficient per tal de no haver d'enfrontar-nos al monstre de manera directa.

Les converses sobre política les tenim amb les persones que tenim identificades com a aptes per al tema. Com si els interessats formàrem part d'una antiga congregació, d'una sort de secta oculta sense capacitat ni voluntat d'obrir-se als no iniciats.

Per tot això, és agradable trobar-se amb gent que vol parlar de política sense pèls a la llengua i educació, perquè no en som massa i les mateixes cares de sempre avorreixen. Va passar dissabte en la jornada de debat que va organitzar Iniciativa a la ciutat de València, i encara que, com tot en aquesta vida, alguns aspectes varen ser millorables, la valoració final no pot ser més que positiva, ni que siga perquè la secta dels malalts de política va obrir alguna finestra.

¿Dónde quedó el talante?

Robe l'article que Isaura Navarro ha publicat aquests dies al seu blog. Ve al cas de la meua última entrada, i em sembla un avís a navegants del que ens espera aquesta legislatura.

A todas luces un presidente del Congreso elegido en segunda vuelta es un mal comienzo de legislatura, significa que existe un rechazo por parte de todos los diputados no socialistas de que precisamente esa persona sea el encargado de dirimir, mediar, propiciar acuerdos y sobre todo escuchar a todos los grupos que no son el suyo, salvaguardando los derechos de los grupos minoritarios que también representan la soberanía del pueblo. Si aquellos que deben ser escuchados y atendidos, rechazan al mediador y moderador de la partida y mientras el partido mayoritario, por cuestiones de interés partidista, se mantiene en sus trece, es sencillamente un mal gesto y peor comienzo para una legislatura donde por fortuna el Psoe sigue sin disfrutar de su tan preciada mayoría absoluta.
La Mesa de la Cámara es un órgano donde sin hacer alardes políticos se toman a diario decisiones fundamentales para el buen funcionamiento de esa difícil casa donde todas las partes que suman representación de los ciudadanos cuentan, o deben contar, y para que ello sea posible sus miembros, y en especial el Presidente, debe saber escuchar y ser el presidente de todos, no la correa de transmisión de las decisiones del portavoz de su grupo parlamentario, pues estamos hablando de la cuarta institución del Estado. Ahí es nada.

Bono

Amb Bono com a president del Congrés dels Diputats queda soterrada qualsevol esperança d'un ús normal i normalitzat del valencià a les Corts espanyoles. Una nova alegria per als defensors del vot útil.